Penjant d’un fil: aranyes en perill

Penjant d’un fil….

Durant el doctorat, quan explicava a tothom que estudiava aranyes la frase que més em van dir va ser:  ahir vaig matar una aranya i vaig pensar en tu … El millor eren les cares de sorpresa quan els hi explicava als meus amics la importància de les aranyes per a la conservació del medi ambient.

Les aranyes són artròpodes (llinatge d’invertebrats que també inclou els insectes)i uns organismes ideals per a estudis ecològics. Això es deu a que són organismes indicadors. És a dir, pateixen els canvis ambientals i són els primers en desaparèixer quan té lloc un impacte en el medi ambient.  Els depredadors són el nivell tròfic més sensible als canvis ambientals i les aranyes són els depredadors més abundants i més àmpliament distribuïts a la Terra. Són el cinquè grup més divers d’animals, amb més de 45.000 espècies.

Aranyes en perill: el cas de les migalomorfes

Un estudi recent, publicat a la revista  Austral Entonology demostra com a Australià, hi ha poblacions d’aranyes que estan en declivi. És a dir, a determinats espais on fa 50 anys eren molt abundants, avui en dia són pràcticament absents.

Aquest estudi se centra en un dels tres llinatges o grups d’aranyes que existeixen: les migalomorfes. Aquest  grup d’aranyes inclou les taràntules i  les anomenades aranyes de trampeta (en les què es basa l’estudi).

7e70e7_cd50dccdd55746fa91bd487dd89be912

Les migalomorfes són nocturnes i no fan teranyines. Viuen  en uns nius excavats al terra que elles mateixes construeixen. L’entrada la protegeixen construint tapes que poden tenir diversitat de mides i ornamentacions. A més tenen cicles de vida molt llargs, arribant als 20 anys en captivitat (que és una vida increïblement llarga per a una aranya). La majoria d’aquestes encara no es coneixen i en els propers anys podrien descriure’s moltes espècies noves. Aquest fet dificulta molt saber en quin estat es troba la conservació d’aquests animals. Molta d’aquesta diversitat podria arribar a no conèixer-se mai si no les protegim a temps.

 

Quines són les amenaces?

Degut a què les migalomorfes viuen al sòl, són molt sensibles a la degradació del paisatge. Una de les seves principals amenaces és l’explotació humana del paisatge, l’ús de pesticides i el progrés de la desforestació. En l’actualitat, una de les grans crisis de la terra és l’accelerada extinció d’espècies conseqüència de les activitats humanes. Les estimacions suggereixen es perden és vuit espècies cada dia.

La pèrdua d’una espècie té greus conseqüències per al benestar humà. Per exemple, la pèrdua de les abelles pot implicar la pèrdua de productivitat en molts cultius i la pèrdua de la fauna subterrània pot provocar problemes en de la depuració d’aigües amb els problemes de contaminació associats. A més, un escàs coneixement de la biodiversitat pot comportar prendre decisions errònies en l’establiment de prioritats de conservació. Les aranyes en són un clar exemple. La seva existència genera tot un seguit de beneficis al manteniment de la biodiversitat, però en general, no desperten massa simpatia i aquest fet ha contribuït significativament  a que la seva conservació no ha hagi estat una prioritat.

Regeneració de boscos

Les aranyes són una peça clau en la regeneració post-incendi dels boscos. Un clar exemple és que una aranya és l’únic organisme que es va trobar posteriorment a l’explosió del Krakatoa el 1883. Aquesta explosió va ser una de les més destructives de la historia de la humanitat.

Després d’un incendi, com que són depredadors generalistes, arriben als boscos arrasats conjuntament amb alguns insectes que els serveixen de menjar. Aquest fet les permet viure i alhora ser depredades per petits mamífers, aus i rèptils, que al moure’s ajuden a la dispersió del pol·len i faciliten la recuperació de les zones cremades.

Aplicacions  tecnològiques

La teranyina (les migalomorfes no en fan, però les araneomorfes sí)  també té moltíssimes aplicacions i molt diverses. A part de la seva increïble resistència,  té particularitats analgèsiques i anticoagulants. Així ja ho explicava el naturalista Thomas Mouffet al seu llibre «The Theatre of Insects» on explica l’ús que es feia de la teranyina com a fil de sutura per a ferides. A dia d’avui, diferents línies de recerca estudien l’ús de la teranyina com a fibra útil en la regeneració de teixits i tendons. Les seves propietats mecàniques són tals que a Papua Nova Guinea algunes tribus les utilitzen per a construir xarxes de pesca degut a la seva resistència, comparable al kevlar, material del què es fan les armilles antibales.

 

 

Aplicacions mèdiques i biològiques

Tenen un paper clau en la lluita contra malalties. El verí que produeixen conté diferents pèptids que tenen característiques antibiòtiques i analgèsiques i diferents línies de recerca busquen actualment substàncies en el verí que puguin ser útils en el tractament de malalties.

També s’ha demostrat mitjançant un estudi  publicat a proceedings of the Royal society que del verí es pot extreure una substància que actuaria com molt eficientment com a pesticida però sense tenir cap efecte sobre la vida de  les abelles (actualment en greu perill).

Són les majors consumidores d’insectes del planeta i això les fa molt eficients en el control biològic de plagues. De fet les aranyes que habiten a l’est d’Àfrica i Malàisia podria convertir-se en un aliat molt important en la lluita contra la malària, segons els els investigadors.

Una espècie que només es troba al prop del llac Victòria a l’Àfrica, anomenada Evarcha culicivora, caça  femelles de mosquits Anopheles (que transmeten el Plasmodium, causant de la malària). A aquestes aranyes els atreu l’olor de la sang humana que desprenen els mosquits perquè els confereix una olor que les fa atractives sexualment. Segons confirma un estudi publicat a Journal of Arachnolgy  són capaces d’identificar els mosquits Anopheles femella a en la postura que adopten després d’alimentar-se de sang humana.

En cap cas presenten cap perill per als humans, sinó al contrari. Tot i que els agrada la sang humana, no tenen parts de la boca especialitzades per perforar la pell de les persones. El control biològic de la malària suposa un front més obert per combatre aquesta malaltia, tenint un impacte mínim en comparació als efectes dels pesticides o al cost de les mosquiteres.

La malària causa més de mig milió de morts a l’any, principalment entre els nens africans. Però entre 2000 i 2013, les taxes de mortalitat s’han reduït en un 54% a l’Àfrica com a resultat de diverses intervencions per al control del paludisme.

Aquest és només un breu resum del paper fonamental que desenvolupen les aranyes. Els esforços de conservació dependran d’una major cooperació i comunicació entre aracnòlegs i professionals de la conservació. Un dels problemes és la poca informació disponible en relació amb el nombre d’espècies i la mancança de de familiaritat amb els taxons. Només mitjançant l’educació, canviant l’opinió pública i divulgant fins a quin punt són extraordinaris aquests animals, podrem arribar a conscienciar en relació als esforços de protecció que necessiten aquests animals tan fascinants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: