Perquè és important una petjada fossilitzada?

Una petjada fossilitzada en un estat excepcional de preservació

Avui ens hem llevat amb una fantàstica notícia! Un nou estudi, cita la descoberta a Olesa de Monsterrat un conjunt de petjades que pertanyen a un grup d’arcosauromorfs, és a dir  els rèptils avantpassats de cocodrils i dinosaures. Entre aquestes troballes també s’ha trobat un tipus de petjada nou a la Península Ibèrica en un estat de conservació és excepcional. Conserva les impressions de les urpes i la pell i permetrà aprofundir en els coneixements que es tenen sobre aquest animal que ara se sap que va viure al Pirineu fa entre 247-248 milions d’anys

Precisament en el post d’ahir, parlava dels dinosaures i de la seva evolució, i per tant dels arcosaures. Cal imaginar a aquests animals com un cocodril a que camina de 4 potes, però amb les cames més llargues i postura corporal erecta ( per a saber-ne més, clicar aquí).

Però què és una icinita?

Una icnita és un impressió que va deixar un vertebrat, al caminar sobre un substrat tou. Al conjunt d’icnites ordenades consecutivament seguint una direcció determinada l’anomenem rastre. De fet les icnites són uns fòssils molt efímers i de difícil conservació, però gràcies a tècniques  per obtenir models 3D es pot preservar el seu registre.

icnites_arcosauromorf_web
Rastre de les icnites trobades. Algunes superfícies estan cobertes per petjades que avancen en la mateixa direcció, suggerint un possible gregarisme en arcosauromorfs. Font: ICP

La fossilització d’una petjada de dinosaure (icnita) implica tot un seguit de condicions imprescindibles sense les qual no quedaria enregistrada. És necessari tenir un substrat tou i humit (d’aquesta manera la compactació posterior és millor). Sobre aquest, passejarà un animal que deixarà una petjada i serà cobert per una capa de sediment (si els materials són diferents,  la separació posterior és més fàcil). De manera que antigament els dinosaures caminaven sobre sorra i fang i deixaven les petjades exposades a l’aire lliure. Les petjades s’assecaven amb la calor i més tard eren recobertes per diferents tipus de materials, quedava enterrat i amb el temps es convertiria amb roca.

Perquè estudiar les icnites és important?

L’estudi de les icnites de dinosaure ens aporta molta informació. Permet

  • Identificar el tipus d’animal que les va produir. Generalment no és possible arribar a distingir una determinada espècie pel tipus de petjada que ha deixat, però si es poden formar grans grups corresponents a famílies o gèneres. Per exemple en aquest cas, s’ha pogut associar la icnita a un grup dels primers arcosaures que van existir
  • Conèixer el tipus de locomoció de l’animal  i inferir la velocitat. Per això sabem avui en dia que els dinosaures eren lents.
  •  Apreciar diferents formes que pertanyen al mateix grup d’individus, el que ens indica que es tractava de diferents individus i no un de sol que va deixar tots els rastres.
  • Inferir el pes de l’animal . La profunditat de la petjada és un indicador del pes, i per tant de la mida, tot i que també depèn del tipus de material del sòl. Però en la formació d’una icnita influeixen molts altres factors com són: nivell d’inclinació del terreny, humitat del sòl, grau de compactació, irregularitats del terreny, etc…

Perquè aquesta troballa és tan important?

Les icnites són petjades de molt difícil conservació, per tant trobar-les és ja de per sí un fet excepcional. El més destacable és l’excel·lent estat de conservació amb impressions de pells i urpes.

L’estudi publicat a PLOS ONE es basa en l’anàlisi d’un rastre que van deixar diversos grups de rèptils de 247 milions d’anys. Ha demostrat que  els arcosauromorfs de mides més reduïdes eren abundants però també  existien exemplars de més de tres metres de llargada.

Segons Josep Fortuny , investigador de l’ICP  “les noves petjades pirinenques indiquen que aquests animals, d’aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i sovint deixaven marques de la cua. De tota manera, algunes petjades evidencien una possible locomoció bípeda en moments puntuals per anar més ràpid.” –

Cal tenir en compte que no es pot saber quin animal ha produït una icnita. Per aquest motiu els investigadors  classifiquen les petjades fòssils com a icnoespècies i els hi donen el mateix valor que si es tractés d’espècies biològiques.

Entre el conjunt d’icnites que s’han trobat, hi ha una que és nova per a la ciència: Prorotodactylus mesaxonichnus. Fins ara, sí s’havien trobat icnites del mateix gènere de la petjada fòssil però cap a la Península Ibèrica ni en aquest estat excepcional de conservació. I a més s’atribuïen als dinosaures. La nova troballa pirinenca mostra que de fet pertanyen a un grup d’arcosauromorfs basals, i no pas el llinatge dels dinosaures.

Icnita_Prorotodactylus
Rastres i petjades de Prorotodactylus mesaxonichnus. Font: ICP

Les icnites pirinenques trobades són similars a les de el sud de França, Marroc, Alemanya, Polònia i els Estats Units, fet que permet pensar que la fauna del Triàsic inferior-mitjà era força homogènia, almenys a la zona equatorial de Pangea (supercontinent on totes les masses de terra estaven encara unides), i que els ambients fluvials, que van ser molt extenses durant el Triàsic inferior i mitjà, estaven dominats per arcosauromorfs.

descarga.png

A finals del Permià (veure el temps geològic en l’escala de sota)  hi va haver una extinció en massa, la més “mortífera” de tota la història de la vida a la terra, superior a la que va acabar amb els dinosaures, on es calcula que un 90% de la diversitat del moment es va extingir.

 

geologic_time

 

S’atribueix  a la icnita una edat de 247/248 milions d’anys ( Permià) i per tant els autors conclouen que va ser en aquell moment de la història evolutiva en què el gran nombre de nínxols ecològics que va quedar disponible després de la gran crisi ecològica va ser ocupat pels arcosauromorfs. Aquest fet va permetre la diversificació dels avantpassats dels dinosaures.

Es un dels pocs fòssils que es coneixen d’aquesta edat,  únic i el més ben preservat, i per tant permetrà conèixer millor quins animals vivien i en quin ambient es trobaven.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: