Salvem lo Delta: l’amenaça del cargol poma

La conservació del Parc Natural del Delta de l’Ebre és un gran repte. Són diversos els fronts que cal combatre: el pla hidrològic, el cranc americà, el canvi climàtic i la preocupant expansió del cargol poma.

L’assecament parcial dels camps d’arròs, l’inundació amb aigua salada, el producte fitosanitari “saponina” i els controls de barreres físiques, no han pogut frenar aquesta espècie invasora. Enguany alguns arrossaires posen en pràctica la sembra en sec que comporta inundar el camp quan la plàntula de l’arròs ja hagi crescut i sigui per tant, menys vulnerable.

#SALVEMLODELTA: L’amenaça del cargol poma és el primer vídeo del canal de youtube de @Debotaibata.

Què és el cargol poma?

El cargol poma, és un gasteròpode (únic grup de mol·luscs  terrestres). En biologia, els animals s’agrupen per a poder ser estudiats segons el grau de semblança. Una d’aquestes classificacions és la “família”. En aquest cas el cargol poma pertany a la família dels Ampullaridae, que són cargols d’aigua dolça originaris d’Amèrica del Sud i que es caracteritzen perquè tenen respiració branquial (assimilable a la dels peixos) i pulmonar,  fet que els permet viure dins i fora de l’aigua.

_MG_1784

Fora del seu hàbitat el cargol poma és considera una de les 100 espècies invasores més perilloses del món segons la UICN.

Com i quan va arribar al delta de l’Ebre?

Al 2009 es van detectar els primers individus de cargol poma al Delta de l’Ebre. L’any 2012  l’Audiència de Tarragona va absoldre una empresa de piscicultura situada molt a prop d’on es van trobar els primers individus.  Es dedicaven principalment a la venda de peixos exòtics i aquests cargols són molt valorats en el món de l’aquarofília. En el suposat moment dels fets, el comerç de cargol poma no estava prohibit.

Perquè és tan perillós?

El cargol poma és un hervíbor voraç que menja l’arròs quan està creixent i per tant destrossa els camps, generant un problema ambiental, econòmic, polític i social. Fora del seu habitat natural, no té depredadors. A Amèrica del Sud és depredat per ocells, tortugues, caimans i cocodrils, però no a Europa. De fet les característiques que el fan incontrolable són les següents:

  • Principalment és aquàtic, però posa els ous fora de l’aigua per a evitar depredadors
  • Està perfectament adaptat a climes tropicals per tant pot resistir períodes de sequera
  • Una part del seu cos que es diu opercle, permet tancar-se dins la closca. Fet que també dificulta els tractaments per a erradicar-lo.
  • Els ous tenen una coloració rosa brillant, alerten els possibles depredadors de la seva toxicitat (s’en diu coloració aposemàtica)
  • Si l’aigua té poc oxigen (estancada o poca quantitat d’aigua), i per tant la seva brànquia no és prou efectiva, té una prolongació del cos que s’anomena sifó,molt llarga, que li permet respirar en superfície sense que l’ataquin els ocells
  • Té un sistema de defensa anomenat drop-off, en què davant un atac es desenganxa d’on es troba i es deixa caure i s’enterra al fons

A més a més, té una taxa reproductiva molt elevada. A diferència de la resta de cargols que són hermafrodites (és a dir en un mateix cargol té òrgans reproductors masculins i femenins), aquests tenen sexes separats. Les femelles poden posar una mitja de 500 ous en cada posta. Als 15 dies, neixen els primers juvenils que en 3 mesos o menys ja són adults.

_MG_1792

Imaginem la magnitud de la tragèdia. La proporció és de 3 femelles per cada mascle en les poblacions de cargol poma. Per tant si neixen 200 femelles (pel cap baix) i cadascuna posa 500 ous més… en un menys d’un any es multiplica la població a un ritme frenètic.

Aquest fet sumat a que no té depredadors naturals, el converteix en una plaga molt difícil de controla que comença a ascendir la ribera del riu un quilòmetre cada any.

Quines actuacions es poden portar a terme?

Aquest any, s’està implementant en 2000 ha. la sembra en sec. Consisteix en què amb l’ajuda d’una màquina, l’arròs se sembra sense que el camp estigui inundat, de manera que quan s’inundi i el cargol comenci a menjar la planta, aquesta hagi crescut prou com per a què no pugui fer-la malbé.

_MG_1956-2

L’assecament parcial dels camps d’arròs, l’inundació amb aigua salada, el producte fitosanitari “saponina” (que provoca que l’aigua tingui menys oxigen per tal de intentar ofegar el cargol) i els controls de barreres físiques, no han pogut frenar aquesta espècie invasora. Esperem que aquesta mesura pugui contribuir a la lluita contra el cargol poma i sigui eficaç en la conservació d’aquest fràgil ecosistema.

Per a saber-ne més:

30 Minuts: Invasors. 

Un blog molt especial que s’anomena UN PROBLEMA DE BANYES, un treball d’uns nens de primer d’ESO amb rigor i una claredat excepcional.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: