Informar-se bé davant la COVID-19 i evitar els mites

Vivim exposats des de el març a un mar d’informació contradictòria i rumors falsos sobre el coronavirus, que generen molts dubtes i confusió. A continuació rescato un dels meus articles per a Ersoki Consumer de la mà d’Eva Maroto, fisioterapeuta respiratòria que es va publicar el passat març

El brot del nou coronavirus (SARS-CoV-2), origen de la malaltia COVID-19, ha generat una emergència de salut pública que comporta el confinament o aïllament de la ciutadania per frenar l’expansió del virus. I sorgeixen dubtes, preocupacions i una necessitat de respostes que conviuen amb gran quantitat d’informació rebuda de forma constant i contradictòria; la combinació perfecta perquè s’estenguin els rumors, mites o fake news.

Aquestes idees, sense base científica, es difonen amb molta rapidesa a través de les xarxes socials, provocant un estat de desinformació que ens fa augmentar la incertesa i fins i tot confiar en solucions que no tenen cap rigor científic, arriscant la nostra salut. Informar-nos de manera correcta ens permet lluitar contra la desinformació, aclarir dubtes i fer que aquesta situació sigui molt més suportable.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) està dedicant molts esforços a desmentir informacions falses, i malgrat tot segueixen inundant les xarxes. A continuació llisto alguns consells per a fer més fàcil aquesta tasca.

En quina font he trobat aquesta informació? Quines referències inclou?

Un exemple ha estat l’aparició en pàgines web què s’afirmava que “el virus havia estat modificat genèticament perquè fos més contagiós”. No existeixen evidències científiques que això sigui així, i un estudi en la revista Nature ho va desmentir. Avui se sap que el SARS-CoV-2 és d’origen natural. Per això és important contrastar la informació en diferents mitjans, buscar si contenen referències i si són de publicacions científiques.

El mateix ha succeït amb relació a l’origen del virus. Se sap que les ratapinyades poden ser vectors, però no s’ha pogut confirmar que el brot actual provingui d’ells. Les experiències prèvies amb altres virus de la mateixa família, com el SARS-CoV i el MERS-CoV, han demostrat la capacitat que té aquest tipus de virus de passar d’un animal als humans.

A través de quin canal rebo la informació?

S’han difós missatges de veu, on es va afirmar que no era necessari confinar-se i diferents afirmacions sense base científica sobre la transmissió. Per això, és essencial tenir una mirada crítica davant la informació que ens arriba pels mitjans que no són els que utilitzen les institucions de referència. Un cas clar ho trobem en els mites sobre la transmissió d’aquest coronavirus.

  • El SARS-CoV-2 no pot transmetre’s a través de picades de mosquits. Es propaga pels aerosols que es produeixen quan la persona infectada tus o esternuda. Aquestes gotetes poden ser inhalades per altres persones o dipositar-se en objectes i superfícies. 
  • La distància a la qual arriben les gotetes és entre un i dos metres, no a vuit metres com també s’ha dit.
  • La supervivència del coronavirus sobre els objectes, segons les dades més recents, va des de 40 minuts a diverses hores i fins i tot dies, depenent del tipus de material, per la qual cosa el risc d’infectar-se existeix quan es toquen diferents superfícies. Per això, és la higiene de mans una vegada que es manipulin objectes i mantenir nets, per exemple, el telèfon mòbil i els utensilis que usem.
  • En el cas de conviure amb un positiu si es recomana desinfecció amb lleixiu dissolt en aïllament domiciliari i quan és inevitable compartir el lavabo.

Quin és el missatge de les autoritats sanitàries?

Les fonts oficials tenen canals propis de divulgació. És important conèixer quins són i estar pendents de les seves indicacions.

L’exemple ho veiem arran d’unes declaracions emeses en televisió: va començar a circular la idea que l’ibuprofè era contraproduent, generant una gran alarma i confusió. Unes hores després, el Ministeri de Sanitat i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) van elaborar comunicats dient que no existeixen evidències com per fer aquestes afirmacions.

També aquestes institucions han de ser  referència per contrastar les informacions contradictòries que puguem trobar. Una de les idees més difoses en aquest sentit és que el coronavirus afecta solament a persones d’edat avançada, quan en realitat pot infectar a persones de totes les edats, encara que és més probable que les persones amb malalties cròniques emmalalteixin de forma més greu.

Les imatges que rebem són actuals i d’on provenen?

Segons l’OMS, les mascarillas solament serveixen per prevenir que una persona infectada transmeti la malaltia, no per protegir-nos d’ella. El què si s’ha desmostrar després d’un gran debat i una rectificació, és que el seu ús generalitzat frena la transmissió.

Una mirada crítica davant la informació

Entre la informació que circula a les xarxes apareixen nombroses formes d’eliminar al virus, cadascú més perillosa. Són recomanacions on no es pot deduir ni la font, ni la institució, ni cap tipus de signatura, data o segell. Això és especialment preocupant quan es tracta de possibles tractaments d’efectes perillosos per al cos.

L’ús de llum ultraviolada per esterilitzar qualsevol part del nostre cos o l’ús de clor per eliminar el virus són mesurades molt perilloses. El què millor funciona és rentar-se amb freqüència amb aigua i sabó, sobretot les mans.

Les vacunes contra la pneumònia, la grip, altres tipus de remeis com menjar all, aplicar oli de sèsam sobre la pell, consumir cocaïna, prendre suplements de vitamina C o prendre antibiòtics són mesurades totalment ineficaces per prevenir el contagi i tampoc són una cura davant el virus. S’han començat estudis clínics, però fins al moment no hi ha cap cura. És necessari crear una vacuna específica i és en la qual s’està treballant des de diversos països.

Tothom pot caure i creure una notícia falsa. De fet cada cop és més díficil diferenciar-les. Per tant i a mode de resum, us deixo un protocol que jo faig servir i m’ajuda a destriar la informació:

  • Revisar sempre la data de publicació.
  • Saber quina és la ideologia del mitjà que ho publica.
  • Diferenciar entre la informació a través d’un canal oficial, un mitjà de comunicació o una xarxa social,
  • Desconfiar d’aquelles informacions que no inclouen autoria o referències
  • Desconfiar dels arguments que no argumentenm ni es basen en evidències, sinó en experiències personals.
  • Comprovar si les persones o dades que cita són certes.
  • Comprovar si les imatges o vídeo que acompanya al text són reals, no estan manipulades i pertanyent al moment o acció què s’està explicant.
  • Contrastar què diuen altres mitjans oposats.
  • Buscar quin és el posicionament de les autoritats sanitàries.
  • Veure si el contingut està patrocinat.
  • Esbrinar si la finalitat del contingut és una acció concreta rere la que hi pot haver un interès comercial o ideològic.

Si tens altres trucs per a diferenciar fake news, estaré encantada de què m’els facis arribar. Moltes gràcies!

Article publicat i ampliat posteriorment en aquest blog:

https://www.consumer.es/ca/salud-ca/com-informar-se-b-davant-la-covid-19-i-aix-evitar-bulos.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: